 |
|
 |
 |
|
 |
 |
 |
La ciutat de Tortosa ha estat un
assentament estratègic , un territori
cobdiciat i assetjat històricament. La
defensa de la plaça forta, protegida de
manera natural pel curs de l'Ebre i els turons
que l'envolten, s'ha reforçat des d'antic
amb la construcció de muralles, les quals
han anat variant de perímetre en funció del
creixement de la població, l'evolució de
l'espai urbà i les necessitats defensives
de la ciutat i el territori.
L'organització de la defensa de la ciutat
al segle XVI estava basada en els trasts. Aquest
terme s'empra en els documents per referir-se
als diferents trams de muralla, quinze en total,
en què es dividia el perímetre
emmurallat que protegia la ciutat. El mateix
nom rebien cadascun dels grups d'homes o milicians
a qui corresponia la defensa dels panys
de murada.
Els diferents estaments que conformaven la totalitat
de la població (nobles, ciutadans honrats
i menestrals) participaven en diferent mesura
en la defensa de la ciutat. Els principals llinatges,
entre els quals figuraven els més il·lustres
cognoms (Curto, Torrelles, Canyissar de Sebil,
Jordà, Sebil, Boteller, Soldevila i Despuig,
entre d'altres) capitane- javen i tenien a les
seves ordres els menestrals i parroquians pertanyents
a les diferents confraries de la ciutat, que
conformaven el gruix de les milícies.
A més els trasts comptaven amb un atambor (tamborer),
dos toquadors (trompeters) i una bandera
amb els seus colors identificatius.
|
 |
|
Dibuix de la ciutat de Tortosa, interpretació de Frank Disseny a partir dels dibuixos d'Anton van den Wyngaerde
|
Les confraries podien tenir
dos orígens: parroquials, o devocionals
i gremials. Les primeres aglutinaven la població d'una
parròquia o barri, i rebien el nom de
la dedicació o advocació d'aquesta;
un exemple n'era la de Sant Jaume. Les segones
s'organitzaven segons diferents oficis: pescadors,
sastres, sabaters, fusters, etc.
Les confraries de caràcter gremial eren
institucions complexes. La prohibició a
la ciutat que els diferents oficis es poguessin
organitzar en gremis va fer que s'aprofitessin
les confraries o associacions de devoció religioses
com a instruments reguladors dels oficis, que
establiren criteris d'accés i mesures
de control de la qualitat dels productes. Les
confraries se'ns mostren, doncs, com a institucions
religioses vertebradores del teixit social, econòmic,
i de la defensa de la ciutat.
A més dels quinze trasts ja esmentats,
participaven en la protecció de les muralles
un total de quatre Capitanies de Socors formades:
una per la confraria del Temple; un altra per
homes de les confraries dels fusters, argenters
i albardaners; i les dues darreres per homes
provinents dels llocs de Xerta, Aldover, la Galera,
Godall, el Mas de Barberans, Benifallet, el
Perelló,
la Fullola i Tivenys. I havia a més dues capitanies:
una per a la guarda del castell i una d'artilleria.
La documentació de l'Arxiu Històric
Comarcal de les Terres de l'Ebre ha permès
reconstruir el plànol de la ciutat i situar-hi
els diferents trasts de defensa.
|
|
