La situació geogràfica privilegiada del lloc d'assentament de la ciutat i fertilitat de la vall de l'Ebre, que descriu Cristòfor Despuig en Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa , han determinat l'economia i la riquesa de la ciutat al llarg de la història. Aquests condicionants geogràfics i el domini de la desembocadura del riu, que garantí el control comercial i militar d'un territori que anà creixent amb l'avenç de la conquesta cristiana, fan de Tortosa una ciutat pròspera i rica durant l'edat mitjana i la moderna.

En aquest context , la Tortosa del segle XVI esdevé un dels centres culturals i artístics més rellevants de la Catalunya de l'època del Renaixement, on es gestaren i es produïren alguns dels elements més importants i singulars que constitueixen el nostre llegat cultural i patrimonial.

L'edat mitjana acabà amb una llarga crisi que va culminar en la Guerra Civil (1462-72) entre Joan II i la Generalitat, agreujada per importants conflictes socials al camp i a la ciutat, l'expulsió el 1492 dels jueus i l'expansió turca per la Mediterrània, que posarà en perill el comerç amb l'Orient. D'altra banda, els nous descobriments geogràfics van desplaçar les principals rutes comercials cap a l'Atlàntic.

Amb aquests precedents, el segle XVI ha estat vist com una etapa de decadència, tot i que avui sortosament s'observa una clara tendència de recuperació i revisió del període.

En aquesta línia, tot i la manca d'estudis sobre aquesta època a la nostra ciutat, hi ha diferents indicis, com la riquesa patrimonial que ens ha llegat, que afermen la desmitificació de la tòpica crisi del XVI. La Tortosa medieval que assoleix el control sobre un extens territori tant a nivell polític (Vegueria) com eclesiàstic (Bisbat) sembla que té la força suficient per parar les conseqüències del període de crisi de les acaballes del món medieval.

Tot indica que la ciutat al segle XVI manté el ritme de l'activitat econòmica i comercial. No sembla que minvi la importància cabdal de la navegació i el comerç pel riu Ebre: des de Tortosa cap a l'interior de la Península pujaven els productes manufacturats, en sentit contrari, riu avall, els productes primaris (llana, cereals, oli carn i pells). La ramaderia, l'agricultura i l'artesanat constituïen la base econòmica de la ciutat.

La importància i representativitat de la ciutat es fan paleses en el fet que com a mínim sis dels presidents de la Generalitat (òrgan encarregat de les relacions amb la monarquia, d'administrar els impostos aprovats per les Corts i fer acomplir les constitucions del país) van estar estretament lligats a Tortosa. Entre aquests, destacarem la figura de Francesc Oliver de Boteller , abat de Poblet, qui va presidir la diputació del general durant dos triennis (1587-90 i 1596-98) i va ser l'impulsor de diverses reformes arquitectòniques al Monestir de Poblet i al Palau de la Generalitat.

Un altre dels factors que potencià la ciutat vers l'exterior fou la riquesa i l'extensió del Bisbat , que al segle XVI va veure augmentar de manera substancial les seves rendes. La mitra tortosina era ostentada per personatges amb una sòlida formació i reconegut prestigi com Juan Cardona (bisbe de Tortosa, 1587-1589), que participà en l'organització de la biblioteca d'El Escorial i Adrià d'Utrech (format al Col·legi Trilingüe de Lovaina, centre difusor de l'erasmisme, on més tard exercí la càtedra de Teologia), que fou preceptor de Carles I i designat governador general del regne quan Carles I viatjà a Alemanya per ésser coronat emperador. Adrià d'Utrech prengué possessió de la seu de Tortosa l'any 1516, poc després fou nomenat cardenal i, l'any 1522, fou escollit papa amb el nom d'Adrià VI.

En aquest context, no resulta gens estranya la decisió de l'emperador de construir a la ciutat un col·legi per a l'educació i l'adoctrinament dels moriscos conversos, o nous cristians. En aquesta decisió tenen una influència cabdal les figures del dominic Baltasar Sorió , lector de la Seu, i del bisbe Juan Izquierdo. Impulsors i executors d'aquest projecte, i del Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec i Universitat Reial, l'orde dels dominics impulsà i promogué una generació d'intel·lectuals i un important focus cultural i artístic, que impregnà la vida de la ciutat.