-Arquitectura

El conjunt dels Reials Col·legis
Trams de la Catedral realitzats dins del segle XVI
-Pintura
El retaule de Sant Sebastià i el retaule de la Casa del Consell
-Escultura
El cadirat del Cor de la Catedral
El retaule del Nom de Jesús
-Orfebreria
El reliquiari de Sant Eulali

 


-Miniatura
El Misale Dertusense
-Forja
La reixa d'altar
-Mobiliari
L'armari – arxiu
-Literatura
Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa

Als segles XV i XVI es desenvolupa a Itàlia un moviment artístic caracte- ritzat per la voluntat de recuperar l'antiguitat clàssica, el Renaixe- ment. La natura va ser la seva font d'inspiració, i és a partir de la seva anàlisi que es creà una nova re- alitat idealitzada. La ciència al servei de l'art, i la seva intel·lectualització, van fer que, els que fins llavors havien estat artesans reivindiquessin un nou estatus social: el de l'artista . La resta d'Europa, i per tant també Catalunya, profundament arrelada en les concepcions i formes del món gòtic, no va ser permeable a les influències italianes fins al segle XVI.

A la Corona d'Aragó, els nous models van ser lentament assimilats, tot i els forts vincles amb Itàlia. Les obres conservaven sovint un fort regust gotitzant, i integraren de forma superficial el nou corrent. El rerafons teòric que caracteritzà l'art italià no és present en la producció artística local.

La capitalitat artística de Barcelona es desplaça, ja a mitjan segle XV, cap a València que, amb Girona i Saragossa es convertiren en centres receptors de les noves influències. És important destacar la gran afluència d'artistes de fora: castellans, francesos, flamencs i italians que s'hi desplaçaren per a la realització de les principals obres.

La mitificació del període medieval, en el nostre país, ha dut sovint a desmerèixer períodes artístics posteriors i, en conseqüència, a desatendre'n l'estudi. La nostra ciutat no n'ha estat una excepció, tot i la important herència patrimonial que el període ens ha deixat. Les intervencions en les muralles, la Llotja, la Casa de la Ciutat, el convent de Santa Clara, la Seu, la construcció del portal del pont i d'obres d'enginyeria com ara les sèquies o l'ampliació de les clavegueres donen una idea de l'empenta constructiva en aquest període. El Consell de la Ciutat, les confraries, els ordes religiosos, el Capítol de Seu i les classes benestants foren els promotors d'una considerable producció artística, que comprèn diferents llenguatges artístics i de la qual avui resten significatius exemples.

© Festa del Renaixement   |   Tel. 977 44 09 01   |   info@festadelrenaixement.org   |   Crèdits
Què és la FESTA DEL RENAIXEMENT
Tortosa a l'epòca del Renaixement
Anem de Festa
Programa
Al voltant de la Festa
Galeria multimèdia
La botiga del Renaixement
Participa
Patrocina
Novetats
Fòrum
Informació turística
Gabinet de premsa
Mapa web
Contacta