Als segles XV i XVI es desenvolupa a Itàlia
un moviment artístic caracte- ritzat
per la voluntat de recuperar l'antiguitat
clàssica, el Renaixe- ment.
La natura va ser la seva font d'inspiració,
i és a partir de la seva anàlisi
que es creà una nova re- alitat idealitzada.
La ciència al servei de l'art, i la
seva intel·lectualització, van fer
que, els que fins llavors havien estat artesans
reivindiquessin un
nou estatus social: el de l'artista .
La resta d'Europa, i per tant també Catalunya,
profundament arrelada en les concepcions
i formes del món gòtic, no va
ser permeable a les influències
italianes fins al segle XVI.
A la Corona d'Aragó, els nous models
van ser lentament assimilats, tot i els
forts vincles amb Itàlia. Les obres conservaven
sovint un fort regust gotitzant, i integraren
de forma superficial el nou corrent. El rerafons
teòric que caracteritzà l'art
italià no és present en la producció artística
local.
La capitalitat artística de
Barcelona es desplaça, ja a mitjan segle
XV, cap a València que, amb Girona i
Saragossa es convertiren en centres receptors
de les noves influències. És
important destacar la gran afluència
d'artistes de fora: castellans, francesos,
flamencs i italians que s'hi desplaçaren
per a la realització de les principals
obres.
La mitificació del període medieval,
en el nostre país, ha dut sovint a desmerèixer
períodes artístics posteriors
i, en conseqüència, a desatendre'n
l'estudi. La nostra ciutat no n'ha estat una
excepció, tot i la important herència
patrimonial que el període ens ha deixat.
Les intervencions en les muralles, la Llotja,
la Casa de la Ciutat, el convent de Santa Clara,
la Seu, la construcció del portal del
pont i d'obres d'enginyeria com ara les sèquies
o l'ampliació de les clavegueres donen
una idea de l'empenta constructiva en aquest
període. El Consell de la Ciutat, les
confraries, els ordes religiosos, el Capítol
de Seu i les classes benestants foren els promotors
d'una considerable producció artística,
que comprèn diferents llenguatges artístics
i de la qual avui resten significatius exemples.
|