Als segles XV i XVI es desenvolupa a Itàlia un moviment artístic caracte- ritzat per la voluntat de recuperar l'antiguitat clàssica, el Renaixe- ment. La natura va ser la seva font d'inspiració, i és a partir de la seva anàlisi que es creà una nova re- alitat idealitzada. La ciència al servei de l'art, i la seva intel·lectualització, van fer que, els que fins llavors havien estat artesans reivindiquessin un nou estatus social: el de l'artista . La resta d'Europa, i per tant també Catalunya, profundament arrelada en les concepcions i formes del món gòtic, no va ser permeable a les influències italianes fins al segle XVI.

A la Corona d'Aragó, els nous models van ser lentament assimilats, tot i els forts vincles amb Itàlia. Les obres conservaven sovint un fort regust gotitzant, i integraren de forma superficial el nou corrent. El rerafons teòric que caracteritzà l'art italià no és present en la producció artística local.

La capitalitat artística de Barcelona es desplaça, ja a mitjan segle XV, cap a València que, amb Girona i Saragossa es convertiren en centres receptors de les noves influències. És important destacar la gran afluència d'artistes de fora: castellans, francesos, flamencs i italians que s'hi desplaçaren per a la realització de les principals obres.

La mitificació del període medieval, en el nostre país, ha dut sovint a desmerèixer períodes artístics posteriors i, en conseqüència, a desatendre'n l'estudi. La nostra ciutat no n'ha estat una excepció, tot i la important herència patrimonial que el període ens ha deixat. Les intervencions en les muralles, la Llotja, la Casa de la Ciutat, el convent de Santa Clara, la Seu, la construcció del portal del pont i d'obres d'enginyeria com ara les sèquies o l'ampliació de les clavegueres donen una idea de l'empenta constructiva en aquest període. El Consell de la Ciutat, les confraries, els ordes religiosos, el Capítol de Seu i les classes benestants foren els promotors d'una considerable producció artística, que comprèn diferents llenguatges artístics i de la qual avui resten significatius exemples.