Els seus grunyits es senten de lluny, no molt fort, poc a poc es van apropant... es sent un murmuri, un llenguatge estrany, ronc i desconegut. Unes siluetes comencen a prendre forma, massives, aèries i furtives, semblen sortides d’enlloc. S’endevinen les seves banyes estilitzades, els pels que cauen sobre les robustes closques... són les Quimeres, que ens observen i es mesclen entre nosaltres.

Víctima de la seva gana, tres cuiners tiren el carro d’una salsitxa gegant, la qual els seus apetits àvids i voraç han transformat en tirà. La salsitxa, a l’alçada dels seus desitjos, ha de ser cuinada per ells per satisfer l’apetit del golafre d’en Gargantua. Els nostres herois no en tindran ni unes miques, condemnats que son, a ser esclaus dels bons desitjos del gegant imaginat per Rabelais.

Batalles, rebel·lions i astúcies, dels petits contra els grans, vet ací que comença la comèdia, portada per la seva gana, el seu desig, i la seva cobejança. “Panxa afamada no té orelles, ni raó » Espectacle de bufons pallassos, i acròbates sobre les passions que ens encadenen i ens redueixen a esclaus.

Provinents de la regió de la Toscana, aquest grup recupera l’antic joc de l’art de la bandera, el qual es remunta al segle XII, quan en celebracions senyalades els alferes de les companyies ciutadanes realitzaven complicats exercicis amb les seves banderes. El grup de Castiglion Fiorentino és un dels que millor ha recuperat aquesta disciplina que ha exhibit arreu del món amb gran èxit.

Unes dones una mica peculiars i voluminoses, que han vingut a Tortosa amb l’esperança de trobar marit. El que no entenen és per que els homes les fugen .

Les banderes dels trasts de defensa de la ciutat tornen a onejar de mà dels abanderats, que, amb els seus jocs i coreografies, les alcen ben amunt per delit dels visitants i espectadors. Són l’únic grup d’abanderats de tot l’Estat, amb la particularitat que combinen les seves actuacions amb la música tradicional de dolçaina i tabal.

Al segle XVI l’artilleria es perfeccionà per deixar de ser un element accessori de la guerra i passar a formar part fonamental en l’estratègia i la tècnica militar.

Una demostració pràctica i didàctica de com era l’artilleria de l’època i el seu funcionament en un espai ben propici, les muralles de les Avançades de Sant Joan.

La Cucafera és l’element més representatiu del bestiari tortosí, present en les celebracions des de l’Edat Mitjana, quan era portada per la Confraria de Sant Pere dels Pescadors, una de les més nombroses.

Ara també la podeu seguir per Facebook o Twitter, on us va explicant tot el que es pot fer a Tortosa.

Homes forjat en mil batalles, la milícia de Lluís Oliver a Boteller ha servit el seu senyor des de la Serra d’Espadà fins a les bandositats tortosines, sempre disposada a seguir-lo fins les darreres conseqüències.

La festa de Corpus era una de les més importants del calendari cristià medieval i modern. D’aquí van sorgir els diferents elements que després formaran el bestiari popular. Tortosa té documentada la festa i els seus elements de ben antic, i s’incorporen a la Festa per formar el seguici festiu de la Festa del Renaixement.

El llegidor de crides de la senyoria anuncia per ordre del Consell General els actes previstos per a cada dia. 

L’art de la bandera requereix un llarg aprenentatge amb anys de formació. Els més petits de la Colla es preparen per ser els abanderats del futur.

L’inquisidor de València ha arribat a la ciutat per investigar els conversos tortosins, els descendents dels jueus convertits al cristianisme, i realitzar una enquesta, és a dir, una investigació, per comprovar si realment han abraçat la religió cristiana. La seva tasca és implacable i les conseqüències poden ser terribles.

Els germans Montoya són els millor armers de la corona. Amb el seu carro ple a vesar d’armes i armadures recorren les viles i ciutats oferint els seus millors productes. Una manera divertida de conèixer i emprovar-vos l’equipament dels cavallers del segle XVI

Després de la campanya de 1526 contra els moriscos de la Serra d’Espadà, uns lansquenets, mercenaris del nord d’Europa que han servit a les files de l’emperador, es troben a Tortosa, perduts i sense ofici ni benefici, només poden seguir fent allò que millor saben fer.