Sonadors, trompadors i d'altres tocadors són vinguts d'arreu per animar la Festa. Músics de tot Europa actuen durant els dies de la celebració, els carrers es converteixen en el millor escenari. Els edificis nobles i les muralles abracen els músics i espectadors, i converteixen cada racó de la ciutat antiga en un improvisat escenari. Passejar pel nucli antic és endinsar-se en el passat.
Cap al tard, és el torn dels balls: els nobles i els menestrals dansen, sense importar-ne la condició, al so d'antigues melodies. El galanteig senyoreja en el ball i la seducció es troba en els detalls i els petits gestos.La Festa mai deixa d'estar present, i així els procuradors animen els ciutadans, tal com ja ho reclamaven en el passat, perquè facin "balls i bullícis, jocs i regosijos, los més exquisits y graciosos que mai sien fets".
A recer del pas del temps, en una remor que sorgeix de la part més profunda del bosc, sona Saboï, una petita tribu nòmada, ja perduda en la memòria dels homes. Vestits amb pells de bèsties i tocant grans corns de bronze, aquests músics recuperen les veus ancestrals de les trompes i els tambors.
Amb Saboï desfilen les rondes sabàtiques, les follies, les faràndules i les melodies en trànsit, suport essencial en totes els festes, tant religioses com paganes: sempre el sabor de la Provença, bressol del grup.
Una música impregnada de moltes cultures però lluny de tot folklore, aconseguida amb una instrumentació variada i singular: grans corns, galoubet (típic de Provença) i tamboret, pifans, oboè, caramelles, gralles, tarotes i percussió d’acompanyament.
Gran formació amb instruments de vent. Els seus arranjaments de les peces de l’època són senzillament espectaculars.
Gran formació amb instruments de veu. Els seus arranjaments de les peces de l’època són senzillament espectaculars.
Amb melodies suaus i un registre vocal esplèndid, aquesta formació vinguda de la República Txeca ens presenta un repertori eclèctic que recorre la geografia europea des de la Península Ibèrica fins les terres escandinaves, de nord a sud i d’est a oest. Es tracta de melodies suaus amb uns registres vocals esplèndids que aprofita el més destacat de la música medieval, com les Cántigas de Santa María, els carmina burana o el Llibre Vermell, així com antigues cançons sefardís, occitanes, nórdiques i centreuropees.
Melodies occitanes y del Renaixement ens porten l'esperit de la regió del Velay a Tortosa.
La música y les danses sàviament portats per aquesta formació de nou ballarins y vuit dansaires vinguda des de Le Puy-en-Velay. Sempre preparats per a la festa, allà on van els acompanya la gresca i l'alegria. Us sorprendran tant pel mestratge dels músics en les seves interpretacions com per l'habilitat dels ballarins en la realització de les danses.
Vagant d’una ciutat a un altra, uns personatges singulars, els goliards, una mena de trobadors del Nord, que sovint empren el llatí per fer broma, cantar a la primavera, cançons d’amor i enamorament, o per fer befa de reis i papes. Defet molts de goliards eren monjos i frares exclaustrats, els clerici vagantes, una mena d’orde religiosa burlesca, una ordo vagorum... ara estan un altre cop aquí i ús ofereixen cantares, músiques, diàlegs profans.
La musa de la música inspira aquests joves intèrprets. Ens delectaran amb les peces clàssiques de l’època acompanyats amb les danses que es ballaven.
Els cavallets lluiten, fan sonar els picarols, i ens recorden les lluites per la conquesta, a càrrec de Ramon Berenguer IV, de Tortosa.
Danses populars i del renaixement. Si voleu passar una bona estona sense parar de ballar, aquesta és una cita ineludible.
Amb solemnitat obre i anuncia les cerimònies i els actes més destacats.
Una de les colles més nostrades també recorre els carrers amb els seus sons tradicionals.
Les polifonies de l’època a càrrec d’aquesta prestigiosa entitat musical, en un marc incomparable com l’església de la Reparació.
Copyright ©2012. Ajuntament de Tortosa. Tots els drets reservats
Plaça de la Cinta 3, 43500 Tortosa. Tel. 977 440 491. Fax. 977 444 928 | Contacte