Tortosa és única pels seus baluards, muralles i fortificacions. La ciutat compta , en diferents graus de conservació, amb unes muralles i fortificacions molt extenses de diferents fases cronològiques que fan possible trobar molta

varietat constructiva en tipologia i materials. Es pot emprendre una ruta per totes elles per descobrir com d’important i potent fou el patrimoni defensiu d’aquesta ciutat. També podem complementar aquesta ruta amb una visita al Castell de la Suda, un impressionant testimoni arquitectònic andalusí que conté l'únic cementiri àrab al descobert de tot Catalunya i un Parador de Turisme.

Basaments de la Muralla del segle XIV Paral·lelament al barranc del Cèlio podem resseguir la traça del pany de muralla que queda després del seu enderrocament, que anava de la Torre del Cèlio o Grossa de Vimpeçol fins a la Torre de Vimpeçol de Ribarech o rodona. El portal del Vimpeçol era un dels accessos principals de la ciutat, ja que la comunicava amb els nuclis de població del marge esquerre del riu i era la sortida al camí Reial direcció a Saragossa.

La torre del Célio Podem descendir fins al barri de Remolins, que actualment conserva sense variacions el seu traçat i una bona extensió del pas de ronda . La major part del tram correspon a llenç de muralla, a excepció de les torres fortificades en ambdós extrems, al peu del barranc, l'anomenada Torre del Célio o Gran i, en la part elevada, les restes de dues torres quadrades que han quedat integrades en l'estructura de les avançades de Sant Joan, a les quals s'adossa.

El portal dels jueus Podem concloure aquesta ruta a l’original portal dels jueus, on s’hi respira sempre molta pau, com si el temps no hi hagués passat. El portal del jueus o del Ferré una entrada secundària a la ciutat, està situat a la vora del call jueu de Remolins, al bell mig de la muralla que encara es conserva. Comunicava el call amb el cementiri dels jueus, ubicat fora muralles, just al seu davant. El portal era una sortida secundària o alternativa que, en temps de grans avingudes de l'Ebre, tenia la missió de facilitar la sortida fora de les muralles per l'anomenat camí vell. Ja que ens trobem en aquest punt, potser és una bona opció conèixer, si no ho hem fet ja, l’entranyable call jueu de la ciutat.

Avançades de Sant Joan Tant en cotxe com a peu (però la pujada és considerable) podem atansar-nos a les Avançades de Sant Joan, on podrem imaginar-nos fàcilment fa quatre segles i anar avançant i explorant en aquest conjunt fortificat. Les avançades començaren a bastir-se a la segona meitat del segle XVII i comprenen dos cossos de fortificació de l'època i un tram de fortificació anterior. L'accés a l'interior urbà es realitzava pel primer cos de fortificació. Aquest bloc fortificat presenta un ampli fossat allargat i acabat en punta de fletxa i, si bé forma part d'un sistema més complex, podria pròpiament ser totalment independent. El cos superior està dominat per diferents fortins i baluards, enllaçats entre sí. El segon cos de fortificació està format per dos mitjos baluards de planta poligonal units per un pany de muralla. A l'extrem oest s'adossa a la muralla del segle XIV, separada del conjunt del segle XVII, per un fossat estret i profund.

El Fortí del Bonet Per accedir en vehicle, s’ha de prendre el carrer Mare de Déu de la Providència i continuar pel camí del Rastre. Passades unes corbes pronunciades de pujada, la carretera arriba al Bonet on es pot aparcar amb

facilitat. A peu es pot accedir a través d’unes escales que arranquen a l’aqüeducte ubicat al carrer de Callao. El Fortí del Bonet va formar part del segon recinte defensiu del Rastre. L'integra bàsicament un únic baluard envoltat per un fossat estret. Es tracta d’un element defensiu de caràcter individual, lliga al mateix temps amb l'entramat de fortificacions urbanes mitjançant muralles com les del Rastre dels segles XVII-XVIII.

Sector de Fortificacions del Turó del Sitjar. Portal de Tarragona i baluards de la Victòria, de les Creus i del Sant Crist

Si anem en direcció a l’hospital trobarem un altre sector de fortificacions. Té el seu antecedent en el traçat medieval que es remunta com a mínim a la dècada de 1340 però que assolí la major efervescència constructiva en els llenços de muralla entre els anys 1367 i 1369. El traçat conservat correspon a l'obra de fortificació iniciat a la segona meitat del segle XVII. El sistema de defensa emprat, anomenat Vauban, comporta una transició del bastió circular o quadrat a l'angular i, així doncs, les torres medievals quadrades són substituïdes per baluards bastits amb planta poligonal, amb l'orientació adequada per cobrir tots els flancs de la muralla, i preparats per a la instal·lació de peces d'artilleria. El baluard de la Victòria, mitjançant dos trams de muralla, resta connectat amb el fortí del Bonet i el baluard de les Creus. Un altre llenç monumental del segle XIV baixa a Santa Clara i el Rastre. Des de les Creus a la Victòria es conserva una fossa de notables dimensions.

Fortí d'Orléans Força a prop ens podem desplaçar fins el Fortí d’Orleans, per un camí que rep el mateix nom. Durant el setge a la guerra del Francès, l’any 1810, va jugar un important paper en la defensa de la ciutat. S'aixeca sobre una plataforma elevada de gran valor estratègic i de difícil accés i comunicava

originalment amb el recinte fortificat del sector del Sitjar. El conformen dos semi baluards, un de traçat triangular i l'altre de planta poligonal tancat en un espai interior molt irregular. A la part superior hi ha nombroses troneres per a les peces d'artilleria i a l'interior es localitzen càmeres estretes i restes d'altres dependències subterrànies.

Fort de Tenasses Si prenem el cotxe podem allunyar-nos fins el Fort de Tenaces, una obra de fortificació exterior, sense flancs. La seua construcció es realitzà probablement a la primera meitat del segle XVIII i fou concebut com avançada defensiva del sector nord de la muralla de Remolins. Tenia una capacitat d’allotjament per a cent homes. A finals del segle XIX, quan desaparegué el Govern Militar, no fou venut a la ciutat i excepcionalment passà a mans privades.