Els trasts

La ciutat de Tortosa ha estat un assentament estratègic, un territori cobdiciat i assetjat històricament. La defensa de la plaça forta, protegida de manera natural pel curs de l'Ebre i pels turons que l'envolten, s'ha reforçat des d'antic amb la construcció de muralles, les quals han anat variant de perímetre en funció del creixement de la població, l'evolució de l'espai urbà i les necessitats defensives de la ciutat i el territori.

L'organització de la defensa de la ciutat al segle XVI estava basada en els trasts. Aquest terme s'empra en els documents per referir-se als diferents trams de muralla, quinze en total, en què es dividia el perímetre emmurallat que protegia la ciutat. El mateix nom rebien cada un dels grups d'homes o milicians a qui corresponia la defensa dels panys de murada.

Els diferents estaments que conformaven la totalitat de la població (nobles, ciutadans honrats i menestrals) participaven en diferent mesura en la defensa de la ciutat. Els principals llinatges, entre els quals figuraven els més il·lustres cognoms (Curto, Torrelles, Canyissar de Sebil, Jordà, Sebil, Boteller, Soldevila i Despuig, entre d'altres) capitanejaven i tenien a les seves ordres els menestrals i parroquians pertanyents a les diferents confraries de la ciutat, que conformaven el gruix de les milícies. A més, els trasts comptaven amb un atambor (tamborer), dos tocadors (trompeters) i una bandera amb els seus colors identificatius.

Les confraries podien tenir dos orígens: parroquials, o devocionals i gremials. Les primeres aglutinaven la població d'una parròquia o barri, i rebien el nom de la dedicació o advocació d'aquesta; un exemple n'era la de Sant Jaume. Les segones s'organitzaven s'acord amb els diferents oficis: pescadors, sastres, sabaters, fusters, etc.

Les confraries de caràcter gremial eren institucions complexes. La prohibició a la ciutat que els diferents oficis es poguessin organitzar en gremis va fer que s'aprofitessin les confraries o associacions de devoció religioses com a instruments reguladors dels oficis, que establiren criteris d'accés i mesures de control de la qualitat dels productes. Les confraries se'ns mostren, doncs, com a institucions religioses vertebradores del teixit social, econòmic, i de la defensa de la ciutat.

A més dels quinze trasts ja esmentats, participaven en la protecció de les muralles un total de quatre Capitanies de Socors formades: una per la Confraria del Temple; una altra per homes de les confraries dels Fusters, Argenters i Albardaners; i les dues darreres per homes provinents dels llocs de Xerta, Aldover, la Galera, Godall, el Mas de Barberans, Benifallet, el Perelló, la Fullola i Tivenys. Hi havia a més dues capitanies: una per a la guarda del castell i una d'artilleria.

La documentació de l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre ha permès reconstruir el plànol de la ciutat i situar-hi els diferents trasts de defensa.

  • Ajuntament de Tortosa

    Copyright ©2017. Ajuntament de Tortosa. Tots els drets reservats

  • Festa del Renaixement. Tortosa

    C. Sant Felip Neri 1, 43500 Tortosa, Tel. +34 977 440 901. Fax. +34 977 585 852 | Contacte