Tortosa al segle XVI

La Festa del Renaixement de Tortosa és un viatge cap enrere, a través del temps, seductor i màgic, que ens transporta a un passat d'esplendor, quan Tortosa era una de les principals ciutats de la Corona d'Aragó. Porta del Principat, únic pas de pont entre el mar i Saragossa, la seva situació privilegiada la convertí en un enclavament pròsper i desitjat. Capital d'un extens territori, tant a nivell administratiu, plasmat en la Vegueria, com eclesiàstic -seu d'un extens bisbat que arribava fins Almenara, a 30 km de la ciutat de València-, controlava el pas de l’Ebre i la seva desembocadura, i tot el tràfic de mercaderies que, indefectiblement, havia de passar pel seu terme.


Vista de Tortosa al segle XVI per Anton van den Wyngaerde


Parada obligatòria des del sud cap a Barcelona, hi sojornaren reis, prínceps i, fins i tot, un papa, Adrià d'Utrecht, bisbe de Tortosa, de camí cap a Roma per rebre la Tiara. Aquestes estades eren celebrades amb pompa, acompanyades de multitud d'actes, per tal de retre honor a uns visitants tan il·lustres, i comptaven amb la participació de tota la població, tal com descriu Henrique Cook referint-se a l'arribada de Felip II a Tortosa, el 1585:

[...] fue encontrado de catorce barcas, muy bien adresçadas de las confradías de Tortosa, que habian salido rio arriba con mucha presteza remando para saludallo. Estaba en la ribera el regimiento de la çiudad, no léxos de la puente donde pasa Ebro. Estaba en todas partes la gente extendida para recebir conmunmente con gozo á Su Majestad, el cual deseaban veer [...].  La música que había en las barquas excitaba á los villanos, arcabuceros y á los remeros á triunfo. Las pieças de artillería que estaban puestas por la çiudad, saludaban con tantos tiros á Su Majestad, que todos los pesçes que habia en Ebre se fueron á la mar y no osaron volver hasta que el Rey salió de Tortosa”.


La seva centralitat geogràfica convertí la ciutat en un focus cultural que irradiava cap a l’interior del seu territori, introduint les novetats artístiques i culturals del moment. L’equidistància amb les tres capitals de la Corona d’Aragó, propiciaven aquesta vitalitat. Els llaços tant amb Saragossa, Barcelona o València són molt intensos: tràfec de persones, lligams familiars, interessos econòmics i intercanvis culturals propicien l’arribada de les darreres tendències literàries i artístiques que alhora són difoses cap al rerepaís tortosí. D'altra banda, el paper dins Catalunya i la representativitat de la ciutat es fa palesa en el fet, que durant el segle XVI, almenys 6 presidents de la Generalitat de Catalunya estan vinculats a la ciutat, entre ells Francesc Oliver de Boteller, membre d’una influent nissaga tortosina i abat de Poblet, impulsor, entre altres reformes, de la façana actual del Palau de la GeneralitaPati dels Reials Col·legisLa ciutat conserva un importat llegat artístic de l’època del qual destaquen els Reials Col·legis, un dels conjunts arquitectònics renaixentistes més importants de Catalunya. Fundat el 1544 per Carles V amb l’objectiu d’instruir els joves moriscos en la religió cristiana a càrrec dels dominics, es tracta d’un complex compost pel Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, el Convent de Sant Domènec i l’Església de Sant Domènec. El conjunt, construït en durant el segle XVI s’ajusta fidelment als cànons italians de l’època, fet que el converteix en una raresa dins l’arquitectura catalana de  l’època, fidel encara a les línies gòtiques.

Altres elements artístics destacats del Renaixement que podeu veure a Tortosa són l’armari-arxiu de la Ciutat, construït el 1574 per ordre dels procuradors i que estigué en ús fins la darrera dècada del segle XX. A la Catedral destaca el cadirat del cor, construït per Cristóbal de Salamanca amb roure de Navarra, baixat en rais pel riu;  la capella del cor de Jesús; i l’antiga reixa de l’altar, encarregada pel bisbe Gaspar de Punter i concebuda com una reixa escultòrica.

Fruit d’aquest intens tràfec humà amb tots els racons del regne, la ciutat gaudia d’una gran vitalitat literària. No obstant, l’obra més destacada del període, tant a Tortosa com a Catalunya, no serà publicada fins les darreries del segle XIX. Ens referim, òbviament, als Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa, del cavaller Cristòfor Despuig. En l’obra, un cavaller, Lúcio, i un mercader, Fàbio, dialoguen amb Don Pedro, cavaller valencià de pas per Tortosa, sobre una varietat de temes que abraça des de la relació de la Corona d’Aragó amb Castella o l’estat de la llengua catalana fins qüestions locals com el govern de la ciutat o la descripció del seu entorn natural.

Tot plegat ens mostra una ciutat orgullosa del seu passat, poderosa i ferma en la defensa dels seus privilegis, amb una gran vitalitat social i cultural. La Festa del Renaixement de Tortosa reviu aquest moment de l’esplendor d’una ciutat al segle XVI.

  • Ajuntament de Tortosa

    Copyright ©2017. Ajuntament de Tortosa. Tots els drets reservats

  • Festa del Renaixement. Tortosa

    C. Sant Felip Neri 1, 43500 Tortosa, Tel. +34 977 440 901. Fax. +34 977 585 852 | Contacte